Salta al contingut principal

Don't overlook this when choosing college or work


An often overlooked aspect of choosing whether to go to college, pursue other studies or enter the job market is the kind of people you'll be surrounding yourself with. That's because when you go to college or go to work you'll have to go there, and the mood and beliefs of the place will affect you.

I personally noticed great differences between Law Degree students, more focused on work, and Political Science ones, who tended to be more curious, creative, and didn't want to think about the job market. In Law classes conversations tended to be about holidays, in Political Science they could easily turn political and even philosophical. I also 

I won't go into specifics because beliefs can change enormously from time and place. I simply suggest you take this into account in the same way as you check the price of a student programme or the annual salary of a job. The best way is to talk with somebody who has already done what you are evaluating whether you will do, or the closest thing in time and space to it. 

In truth, this is just the logical conclusion of the idea that "you'll be the average of the 5 people you spend the most time with". In choosing college or work you're not simply choosing a salary, a syllabus or a series of tasks. You're choosing the pool from which you'll choose theses 5 people, either because you make friends with them, as is the case with college, or because you have to put in 40 hours a week, in the case of a full-time job.

Your mother or your wife might be more important to you, but you'll probably spend more time wih the people at work, during labor weeks, ot at college, during the formative period of your life. So I encourage you to take this into account when choosing what to do with your life.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vocacions exiliades

Versión en castellano No pocs joves viuen la seva entrada al seminari amb resignació. Temen viure i formar-se en una litúrgia empobrida, que posa als homes al centre enlloc de Déu. Que se’ls apagui el zel apostòlic, ensenyant-los a quedar bé i no a buscar la salut de les ànimes. Que no se’ls ensenyarà a autors com Sant Tomàs, però si alguna heretgia de boca de professors que ningú s’atreveix a despatxar. Més encara, es resignen a prometre obediència a una jerarquia diocesana que ha abusat del seu poder per castigar a bons sacerdots que cuiden la litúrgia i ensenyen la sana doctrina sense silenciar veritats incòmodes. Tenim la obligació de ser prudents No sóc jo, sinó ells mateixos que se n’adonen d’això. Que cadascú jutgi segons un judici just (Jn 7:24) el seminari a qui confia la seva formació: la seva litúrgia, mestres espirituals i formació acadèmica. D’aquestes tres, la menys important és la formació acadèmica. La més important és la litúrgia, «[F]ont i cima de la vida cristiana...

Jo sóc la Jewels Green

Clic aquí per llegir-lo en castellà. Què és l’avortament des de dins? Aquesta és la història de Jewels Green, una ex-treballadora avortista. Tenia 17 anys i consumia drogues. Vaig deixar l'institut quan vaig saber que estava embarassada per primera vegada. Tothom al meu voltant volia que avortés... menys jo. Jo ja em veia com una nova mare. Vaig deixar les drogues, vaig agafar un llibre de la biblioteca titulat « Menor d’edat i embarassada» , i vaig trucar a l'oficina d'assistència local per accedir a Medicaid ( Nota del trad.: la «Seguretat Social» americana) . Vaig demanar la meva primera revisió prenatal. Però durant les setmanes següents  la pressió  era constant. Em sentia sola i abandonada. A la meva primera cita per fer-me un avortament, vaig sortir corrents de la clínica quan va arribar el moment de desvestir-me. Però dos dies després hi vaig tornar i vaig avortar. Gairebé em va matar. No pas el procediment quirúrgic, sinó les conseqüències psicològiques. Unes se...

Vocaciones exiliadas

Versió en català No pocos jóvenes viven su entrada en el seminario con resignación. Temen vivir y formarse en una liturgia empobrecida, que pone a los hombres en el centro en lugar de a Dios. Que se les apague el celo apostólico, enseñándoles a quedar bien y no a buscar la salvación de las almas. Que no se les enseñará a autores como Santo Tomás, pero sí alguna herejía de boca de profesores a los que nadie se atreve a despedir. Más aún, se resignan a prometer obediencia a una jerarquía diocesana que ha abusado de su poder para castigar a buenos sacerdotes que cuidan la liturgia y enseñan la sana doctrina sin silenciar verdades incómodas. Tenemos la obligación de ser prudentes. No soy yo, sino ellos mismos quienes se dan cuenta de esto. Que cada uno juzgue con justo juicio (Jn 7,24) el seminario al que confía su formación: su liturgia, sus maestros espirituales y su formación académica. De estas tres, la menos importante es la formación académica. La más importante es la liturgia, «fuen...