El comboi de la llibertat

El 22 de gener de l'any actual entrava en vigor l'obligació d'estar vaccinat o passar una quarantena de catorze dies per travessar la frontera Canadà-EUA. Aquesta frontera la creuen diàriament camioners que porten productes d'un costat a l'altre del Canadà, perquè la geografia i el clima del país fan que passar la frontera sigui més eficient que fer tot el viatge dins del Canadà. De fet, fins als anys seixanta no es va acabar de construir l'autopista trans-canadenca que actualment uneix el país.

El mateix dia 22 sortia de la Columbia Britànica un petit grup de camioners, amb l'objectiu de protestar la restricció davant el Parlament Canadenc, a més de 4000 km. A aquest comboi inicial se'n van sumar camioners d'arreu del país, que, sota el nom de Freedom Convoy, es trobarien a Ottawa, la capital. Per allà on passaven s'anaven convocant manifestacions en solidaritat.  Cal remarcar que el 85% dels camioners estan vacunats, per tant, com va dir un manifestant més tard, no és un moviment anti-vacunes, sinó pro-llibertat (entesa com a lliure elecció de si vaccinar-se o no), amb aquesta paraula repetida fins a l'extenuació. El moviment té per única meta la fi de totes les restriccions sanitàries, i un intent d'introduir una agenda més exhaustiva mitjançant una recollida de signatures per una carta dirigida a les autoritats va haver de ser retirada a causa de desacords interns. El moviment també beu del sentiment anti-Trudeau, primer ministre del Canadà, progressista i pro multiculturalisme.

La resposta de les autoritats fou condemnar les protestes, amb el primer ministre Trudeau referint-se als camioners com una petita minoria amb punts de vista inacceptables, contraris a la ciència (vídeo en anglès). El govern de Nova Escòcia va prohibir les manifestacions als marges d'algunes autopistes per les quals havia de passar el Freedom Convoy, sense menció específica de la manifestació (ni falta que feia). També va avisar que multaria qui organitzés o financés als infractors. 

En arribar a Ottawa, el Freedom Convoy es va establir sense problemes davant del Parlament. El dia 29 de gener la concentració tenia unes 15000 persones, amb un total d'entre 500 i 1000 vehicles. La concentració tenia un aire festiu, encara que amb anècdotes desagradables com les aparicions fonedisses d'una bandera confederada i una nazi, ambdues rebutjades enèrgicament pels manifestants. La premsa sovint cobreix els manifestants de manera negativa, acusant-los de faltar el respecte a una estàtua per posar-li una bandera canadenca, una gorra i un rètol amb l'eslògan "decreteu llibertat". S'ha arribat a deixar caure l'opció de portar els militars per defensar el Parlament d'una protesta pacífica. La policia va anunciar que havia iniciat diverses investigacions d'activitat criminal per les manques de respecte a l'estàtua mencionada i a la Tomba del Soldat Desconegut, i per acusacions d'assetjament per part dels manifestants. 

La concentració d'Ottawa ha inspirat altres bloquejos de carretera menys importants a diversos punts de la frontera Canadà-EUA. La resposta de les institucions ha sigut descoratjar els manifestants a base  d'arrestos i denúncies abans que la situació es bloquegés com a Ottawa. Mentrestant, el comboi d'Ottawa fa més de dues setmanes que resisteix, gràcies a un nucli dur d'uns quants milers d'irreductibles. Sobreviuen gràcies a donacions a través de plataformes de micromecenatge poc conegudes (GoFundMe va cancel·lar la seva pàgina de donacions). La gasolina per mantenir l'escalfor dins els vehicles és sovint requisada per la policia. El 14 de febrer, unes tres setmanes després que el Freedom Convoy arribés a Ottawa, el primer ministre Trudeau invoca poders d'emergència, amb la suspensió del dret de reunió, lliure circulació i ús de certs tipus de propietat. Trudeau aplicarà aquests poders amb limitacions en l'espai i en el temps, en el que serà l'assalt final al Freedom Convoy.

La primera lliçó que podem extreure és que una minoria amb poder pot crear un autèntic problema. Les totpoderoses ciutats tenen la seva debilitat en les cadenes de subministrament, com també va demostrar el bloqueig del canal de Suez a principis de 2021. En un món hiperespecialitzat, uns pocs centenars poden posar el sistema contra les cordes sense fer servir la violència. Tanmateix, l'error del Freedom Convoy (i dels catalans) és creure's la propaganda de l'enemic. Les constitucions de totes les democràcies liberals sempre tenen, a part d'una creixent llista de drets altisonants, la suspensió de drets com a mesura per casos excepcionals. El Black Lives Matter, però, no és excepcional, és pacífic, legal, i moral. Perquè així ho diu la premsa, així ho permeten els governs i així ho legitimen les multinacionals. Si, com el Freedom Convoy, no ets del sistema, no et pots permetre d'iniciar un moviment social com si fos un divertiment o una expressió dels teus ideals de llibertat. Has de treballar més que els altres, perquè treballes des del no-res. Si no ho fas, el moviment acaba en foc d'encenalls, com el 15-M: amb gent molt valuosa que ha quedat frustrada de la política per sempre, una bona pila de calés perduts i uns quants milers de persones amb denúncies que els arruïnaran o els empresonaran. En política s'ha d'invertir energia, no pas fer-ne despesa. Els actes simbòlics no serveixen de res; Trudeau, potser l'home més liberal del planeta, activa mesures d'emergència si cal, perquè abans dels drets dels ciutadans o qualsevol altre concepte l'Estat defensa una cosa: la seva permanència.