Passa al contingut principal

Internet és una droga de disseny

(Imatge de capçalera obra d'Steve Cutts)

Per què molts estem al món digital més del que volem i del que és bo per nosaltres?
Recordes algun moment específic de totes aquestes hores al món digital, o tot és borrós?

Has après un idioma, a tocar un instrument, alguna lliçó de vida profunda, o rigut fins que us ha fet mal la panxa a través del món digital?

Què t’aporta Internet? Si se t’espatllessin tots els dispositius digitals, perdríem alguna cosa important?

Si Internet limita la nostra capacitat de perseguir el que és bo, no som lliures, igual que una persona addicta no és lliure.

Disseny persuasiu
«El disseny persuasiu és una àrea del disseny que se centra a influenciar el comportament humà a través de les característiques d’un producte o servei» (tret d’una web que fa cursos de disseny persuasiu).

“La implicació del client («customer engagement») és la via directa cap a tots els objectius empresarials rellevants. És el camí cap a tot el bo que una empresa podria desitjar" (un Expert en Experiència del Consumidor)

El disseny persuasiu fa ús de colors i brillantor de la mateixa manera que les màquines escurabutxaques. Les empreses transformen Internet en una droga dissenyada per vendre la nostra atenció a les empreses que posen anuncis a Internet.

«Amb el seguiment ocular («eye-tracking), obtenim una imatge molt detallada del que fa la gent quan mira una pantalla» (Jen Romano, sobre la recerca que fa per Facebook i Instagram) [1].

Es filtra una presentació de Facebook a empreses anunciants dient que poden detectar quan la gent jove se sent «fracassada», «estressada», «derrotada», «ansiosa», «estúpida», etc. [2].

Una humanitat esclava d’Internet i les empreses?
«És probable que els afroamericans que viuen en barris pobres responguin de manera desproporcionada als anuncis de préstecs a pagar a final de mes amb interessos altíssims. Els hispans d'entre 18 i 25 anys probablement participen amb anuncis que canten els encants i els avantatges del servei militar» (ex-executiu de Facebook, Antonio Garcia-Martinez) [3].

La tecnologia dona a les empreses i l’Estat la capacitat de fer el que ells volen sense cap coerció. Els investigadors i executius que estan forjant les nostres cadenes només pensen a maximitzar beneficis i fer descobriments en el seu camp, com va predir Ted Kaczinsky. No tenen cap impediment moral per fer el que fan. Només si ens separem del món digital podrem evitar l’esclavitud.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Jo sóc la Jewels Green

Clic aquí per llegir-lo en castellà. Què és l’avortament des de dins? Aquesta és la història de Jewels Green, una ex-treballadora avortista. Tenia 17 anys i consumia drogues. Vaig deixar l'institut quan vaig saber que estava embarassada per primera vegada. Tothom al meu voltant volia que avortés... menys jo. Jo ja em veia com una nova mare. Vaig deixar les drogues, vaig agafar un llibre de la biblioteca titulat « Menor d’edat i embarassada» , i vaig trucar a l'oficina d'assistència local per accedir a Medicaid ( Nota del trad.: la «Seguretat Social» americana) . Vaig demanar la meva primera revisió prenatal. Però durant les setmanes següents  la pressió  era constant. Em sentia sola i abandonada. A la meva primera cita per fer-me un avortament, vaig sortir corrents de la clínica quan va arribar el moment de desvestir-me. Però dos dies després hi vaig tornar i vaig avortar. Gairebé em va matar. No pas el procediment quirúrgic, sinó les conseqüències psicològiques. Unes se...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Yo soy Jewels Green

Clic aquí para leerlo en catalán. ¿Qué es el aborto desde dentro? Esta es la historia de Jewels Green, una ex-trabajadora abortista. T enía 17 años y me drogaba. Dejé el instituto cuando supe que estaba embarazada por primera vez. Todos a mi alrededor querían que abortara… excepto yo. Yo ya me consideraba una nueva madre. Dejé de consumir drogas, saqué un libro de la biblioteca titulado  Menores de 18 y embarazadas , y llamé a la oficina local de asistencia para acceder a Medicaid (Nota del Trad.: La Seguridad Social americana) . Programé mi primera revisión prenatal. Sin embargo, la presión en las semanas siguientes era constante. Me sentía sola y abandonada. En mi primera cita para abortar, salí corriendo de la clínica cuando llegó el momento de desvestirme. Pero dos días después volví y aborté. Casi me mata. No el procedimiento quirúrgico, sino las secuelas psicológicas. Unas semanas después del aborto, consumida por una culpa incurable, intenté suicidarme. Sobreviví a mi int...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Don't overlook this when choosing college or work

An often overlooked aspect of choosing whether to go to college, pursue other studies or enter the job market is the kind of people you'll be surrounding yourself with. That's because when you go to college or go  to work you'll have to go there, and the mood and beliefs of the place will affect you. I personally noticed great differences between Law Degree students, more focused on work, and Political Science ones, who tended to be more curious, creative, and didn't want to think about the job market. In Law classes conversations tended to be about holidays, in Political Science they could easily turn political and even philosophical. I also  I won't go into specifics because beliefs can change enormously from time and place. I simply suggest you take this into account in the same way as you check the price of a student programme or the annual salary of a job. The best way is to talk with somebody who has already done what you are evaluating whether you will do, or...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació