Salta al contingut principal

Internet és una droga de disseny

(Imatge de capçalera obra d'Steve Cutts)

Per què molts estem al món digital més del que volem i del que és bo per nosaltres?
Recordes algun moment específic de totes aquestes hores al món digital, o tot és borrós?

Has après un idioma, a tocar un instrument, alguna lliçó de vida profunda, o rigut fins que us ha fet mal la panxa a través del món digital?

Què t’aporta Internet? Si se t’espatllessin tots els dispositius digitals, perdríem alguna cosa important?

Si Internet limita la nostra capacitat de perseguir el que és bo, no som lliures, igual que una persona addicta no és lliure.

Disseny persuasiu
«El disseny persuasiu és una àrea del disseny que se centra a influenciar el comportament humà a través de les característiques d’un producte o servei» (tret d’una web que fa cursos de disseny persuasiu).

“La implicació del client («customer engagement») és la via directa cap a tots els objectius empresarials rellevants. És el camí cap a tot el bo que una empresa podria desitjar" (un Expert en Experiència del Consumidor)

El disseny persuasiu fa ús de colors i brillantor de la mateixa manera que les màquines escurabutxaques. Les empreses transformen Internet en una droga dissenyada per vendre la nostra atenció a les empreses que posen anuncis a Internet.

«Amb el seguiment ocular («eye-tracking), obtenim una imatge molt detallada del que fa la gent quan mira una pantalla» (Jen Romano, sobre la recerca que fa per Facebook i Instagram) [1].

Es filtra una presentació de Facebook a empreses anunciants dient que poden detectar quan la gent jove se sent «fracassada», «estressada», «derrotada», «ansiosa», «estúpida», etc. [2].

Una humanitat esclava d’Internet i les empreses?
«És probable que els afroamericans que viuen en barris pobres responguin de manera desproporcionada als anuncis de préstecs a pagar a final de mes amb interessos altíssims. Els hispans d'entre 18 i 25 anys probablement participen amb anuncis que canten els encants i els avantatges del servei militar» (ex-executiu de Facebook, Antonio Garcia-Martinez) [3].

La tecnologia dona a les empreses i l’Estat la capacitat de fer el que ells volen sense cap coerció. Els investigadors i executius que estan forjant les nostres cadenes només pensen a maximitzar beneficis i fer descobriments en el seu camp, com va predir Ted Kaczinsky. No tenen cap impediment moral per fer el que fan. Només si ens separem del món digital podrem evitar l’esclavitud.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vocacions exiliades

Versión en castellano No pocs joves viuen la seva entrada al seminari amb resignació. Temen viure i formar-se en una litúrgia empobrida, que posa als homes al centre enlloc de Déu. Que se’ls apagui el zel apostòlic, ensenyant-los a quedar bé i no a buscar la salut de les ànimes. Que no se’ls ensenyarà a autors com Sant Tomàs, però si alguna heretgia de boca de professors que ningú s’atreveix a despatxar. Més encara, es resignen a prometre obediència a una jerarquia diocesana que ha abusat del seu poder per castigar a bons sacerdots que cuiden la litúrgia i ensenyen la sana doctrina sense silenciar veritats incòmodes. Tenim la obligació de ser prudents No sóc jo, sinó ells mateixos que se n’adonen d’això. Que cadascú jutgi segons un judici just (Jn 7:24) el seminari a qui confia la seva formació: la seva litúrgia, mestres espirituals i formació acadèmica. D’aquestes tres, la menys important és la formació acadèmica. La més important és la litúrgia, «[F]ont i cima de la vida cristiana...

Vocaciones exiliadas

Versió en català No pocos jóvenes viven su entrada en el seminario con resignación. Temen vivir y formarse en una liturgia empobrecida, que pone a los hombres en el centro en lugar de a Dios. Que se les apague el celo apostólico, enseñándoles a quedar bien y no a buscar la salvación de las almas. Que no se les enseñará a autores como Santo Tomás, pero sí alguna herejía de boca de profesores a los que nadie se atreve a despedir. Más aún, se resignan a prometer obediencia a una jerarquía diocesana que ha abusado de su poder para castigar a buenos sacerdotes que cuidan la liturgia y enseñan la sana doctrina sin silenciar verdades incómodas. Tenemos la obligación de ser prudentes. No soy yo, sino ellos mismos quienes se dan cuenta de esto. Que cada uno juzgue con justo juicio (Jn 7,24) el seminario al que confía su formación: su liturgia, sus maestros espirituales y su formación académica. De estas tres, la menos importante es la formación académica. La más importante es la liturgia, «fuen...

La correcció fraterna d'un convers a una obra missionera

Versió en castellà. El següent intercanvi de correu electrònic es va donar entre un jove convers de família no creient i una Obra Missionera. Escriu el jove: Apreciats germans en Crist, He rebut la seva revista anual sobre llibertat religiosa, amb una musulmana, una hindú i un jueu a la portada. S’hi parla de «llibertat religiosa» sense especificar de quina religió. Ja sabran que avui dia es tendeix a defensar que totes les religions són igual de vàlides i totes tindrien «dret» a ser practicades. Però això no és així, ja que les religions falses condueixen al rebuig de Crist, i un rebuig conscient de Crist vol dir condemna eterna (Mc 16,16). Podem tolerar religions falses, perquè de vegades l’alternativa és un mal pitjor. La ignorància religiosa a Occident és enorme. Com a catòlics, hem de procurar no portar la gent a l’error ni per casualitat. En veure aquesta portada, ni jo ni cap dels meus amics voldríem col·laborar amb vostès. Els catòlics perquè volen que es sigui clar, i que no e...