Vieko | Mentalitat de monjo medieval

  Cap nen hauria d’anar a escola per aprendre el que li pot ensenyar la seva pròpia mare ( homeschooling, educació a casa). La mare d’un infant és la persona que té més interès en educar el nen. Els exemples de mares sense instint maternal ens xoquen precisament perquè confirmen la norma: que les mares estimen els seus fills. Per això els alimenten i els envien a una bona escola, com abans els educaven elles mateixes. I jo no m’avergonyeixo de les meves àvies i de les dones que encara ho fan. Tots podem recordar alguna mala experiència amb l’escola. Els professors sovint s’ocupaven més d’impartir matemàtiques o llengua, que no de cuidar la educació en virtuts: castigar els nens que peguen, menteixen, etc., fer-los entendre bé què han fet malament, i animar-los a ser bons. Resultat: tenim una societat amb gent que té molts coneixements, però no té un sentit del bé i del mal molt clar. Tampoc era l’escola un lloc de pensament crític, el professor no podia dialogar gaire amb 20-30...

Traducció al castellà Els catòlics portem dècades argumentant contra l’avortament, homosexualitat, etc. i no hem fet més que perdre. Crec que part del problema és la nostra estratègia comunicativa. Jo vaig créixer a una família que defensa totes aquestes aberracions, i m’imaginava el bàndol on ara estic com un grup amb zero empatia cap a les dones amb embarassos no desitjats, els homosexuals, etc. I que la seva solució del problema no faria que cap d’aquests grups fos feliç. Sovint tractem aquests temes argumentant per demostrar que l’avortament és immoral, la homosexualitat és immoral, etc. I ho són, fins i tot des d’un punt de vista no religiós, des de la raó. Però la esquerra no creu en una moral derivada de la raó, sinó en una moral derivada dels sentiments. A ells no se’ls ha convençut de defensar les aberracions, se’ls ha reforçat la imatge de la pobra noia jove embarassada per una violació i del pobre homosexual apallissat. I ells es posen del costat de la víctima. Els argumen...

Clic aquí para leerlo en catalán. ¿Qué es el aborto desde dentro? Esta es la historia de Jewels Green, una ex-trabajadora abortista. T enía 17 años y me drogaba. Dejé el instituto cuando supe que estaba embarazada por primera vez. Todos a mi alrededor querían que abortara… excepto yo. Yo ya me consideraba una nueva madre. Dejé de consumir drogas, saqué un libro de la biblioteca titulado  Menores de 18 y embarazadas , y llamé a la oficina local de asistencia para acceder a Medicaid (Nota del Trad.: La Seguridad Social americana) . Programé mi primera revisión prenatal. Sin embargo, la presión en las semanas siguientes era constante. Me sentía sola y abandonada. En mi primera cita para abortar, salí corriendo de la clínica cuando llegó el momento de desvestirme. Pero dos días después volví y aborté. Casi me mata. No el procedimiento quirúrgico, sino las secuelas psicológicas. Unas semanas después del aborto, consumida por una culpa incurable, intenté suicidarme. Sobreviví a mi int...

 Traducción al castellano del artículo: https://www.scribd.com/document/881331536/Aborto-Post-Parto-Por-Que-Deberia-Vivir-El-Bebe-Giubilini-and-Minerva-1 

Clic aquí per llegir-lo en castellà. Què és l’avortament des de dins? Aquesta és la història de Jewels Green, una ex-treballadora avortista. Tenia 17 anys i consumia drogues. Vaig deixar l'institut quan vaig saber que estava embarassada per primera vegada. Tothom al meu voltant volia que avortés... menys jo. Jo ja em veia com una nova mare. Vaig deixar les drogues, vaig agafar un llibre de la biblioteca titulat « Menor d’edat i embarassada» , i vaig trucar a l'oficina d'assistència local per accedir a Medicaid ( Nota del trad.: la «Seguretat Social» americana) . Vaig demanar la meva primera revisió prenatal. Però durant les setmanes següents  la pressió  era constant. Em sentia sola i abandonada. A la meva primera cita per fer-me un avortament, vaig sortir corrents de la clínica quan va arribar el moment de desvestir-me. Però dos dies després hi vaig tornar i vaig avortar. Gairebé em va matar. No pas el procediment quirúrgic, sinó les conseqüències psicològiques. Unes se...