La mare és la mestra ideal

 

Cap nen hauria d’anar a escola per aprendre el que li pot ensenyar la seva pròpia mare (homeschooling, educació a casa). La mare d’un infant és la persona que té més interès en educar el nen. Els exemples de mares sense instint maternal ens xoquen precisament perquè confirmen la norma: que les mares estimen els seus fills. Per això els alimenten i els envien a una bona escola, com abans els educaven elles mateixes. I jo no m’avergonyeixo de les meves àvies i de les dones que encara ho fan.

Tots podem recordar alguna mala experiència amb l’escola. Els professors sovint s’ocupaven més d’impartir matemàtiques o llengua, que no de cuidar la educació en virtuts: castigar els nens que peguen, menteixen, etc., fer-los entendre bé què han fet malament, i animar-los a ser bons. Resultat: tenim una societat amb gent que té molts coneixements, però no té un sentit del bé i del mal molt clar. Tampoc era l’escola un lloc de pensament crític, el professor no podia dialogar gaire amb 20-30 nens. Els nens callàvem i escoltàvem. Resultat: una societat amb molt poc pensament crític.

No crec que es pugui demanar més a un professor que té a 20-30 alumnes. No arribarà mai a conèixer les necessitats personals de cadascun, no té temps! És impossible! Però moltes vegades tampoc té interès, ser professor és per ell una feina. No pocs professors ho són per l’estabilitat econòmica i no per vocació. Estan allà per pagar les factures dels seus fills. També és difícil mantenir la vocació en un sistema on tu, com a professor, ets un peó que sovint no té dret a impartir càstigs i adaptar-te a l’alumne.

Una mare, a part de tenir molts menys nens a la seva «classe», no treballa per diners: ho fa per vocació. Perquè se’ls estima. No ha conegut una vertadera mare qui no ho entén: ella vol que els patufos estiguin bé, i per això els educa, els corregeix, els castiga i els premia. L’obligatorietat de l’escola primària és un insult a totes les mares. És que una mare no pot ensenyar a llegir, escriure i calcular als seus propis fills? No són unes analfabetes, moltes són llicenciades. No cal anar a l’escola per aprendre tot allò que es pugui aprendre a casa. Si la mare és biòloga, pot fins i tot ensenyar el temari corresponent a secundària i al Batxillerat. De totes maneres, per molt que un professor sàpiga més que una mare, no té la motivació ni el temps com per adaptar-se a cada alumne, motivar-lo, etc. Els coneixements no serveixen de res si no s’apliquen!

L’educació a casa és una escola amb la ràtio d’alumnes per professor més baixa que s’hagi vist, amb personalització per cada infant i llibertat de càtedra absoluta pel professor. És bo fer avaluacions i seguir el temari orientat a obtenir els títols oficials. Però hi ha espai per a aprofundir en temes poc valorats avui a l’educació com la filosofia i les humanitats, o en temes d’interès del nen. Com tot, es pot fer malament. Però uns pares assenyats exigiran al nen que aprengui fins al màxim de les seves capacitats.

Moltes dones diran: i per què no els educa el pare? El pare té un altre rol en l’educació, un que molts no han entès i crec que per això s’ha popularitzat l’error feminista com a resposta. El pare ha de treure els nens i nenes, i, sobretot, els nois i noies adolescents de la seva zona de confort. Però el pare té per tasca principal portar el pa a taula. No faré servir l’Escriptura, perquè crec que és de llei natural, amb arguments racionals es pot demostrar, que l’home és qui ha de portar el pa a la família, igual que la immoralitat dels anticonceptius, que assumeixo encara que no argumento en aquest article. Simplement, la dona durant l’embaràs no pot treballar a tota màquina, sobretot en segons quines feines. No tindria gaire sentit que una dona deixés de portar el pa a casa per engendrar un fill, i aleshores deixar-lo immediatament en mans del pare, per tornar a treballar. Aquesta intermitència no tindria sentit, quan les feines de la casa i l’educació dels fills es poden compaginar millor amb els embarassos. En canvi l’home sembla més resistent a l’estrès, perquè volem ser el cavaller que salva la dama, tenim mentalitat de soldat, li agafem el gust ràpid a l’auto-sacrifici per amor a l’esposa. Sovint el problema és que ens passem de rosca!

Moltes dones avui no volen ni pensar en educar als seus propis fills. Prefereixen aparcar-los a l’escola i que allà els ensenyin el que vulguin, si és que aprenen alguna cosa. Us perdeu una gran cosa que cap home podrà ser: mare dels vostres fills. A la feina, si falteu tres dies sense justificar, us reemplaçaran com a un moble. A casa, sou insubstituïbles.