Persuadir els progres

Traducció al castellà

Els catòlics portem dècades argumentant contra l’avortament, homosexualitat, etc. i no hem fet més que perdre. Crec que part del problema és la nostra estratègia comunicativa. Jo vaig créixer a una família que defensa totes aquestes aberracions, i m’imaginava el bàndol on ara estic com un grup amb zero empatia cap a les dones amb embarassos no desitjats, els homosexuals, etc. I que la seva solució del problema no faria que cap d’aquests grups fos feliç.

Sovint tractem aquests temes argumentant per demostrar que l’avortament és immoral, la homosexualitat és immoral, etc. I ho són, fins i tot des d’un punt de vista no religiós, des de la raó. Però la esquerra no creu en una moral derivada de la raó, sinó en una moral derivada dels sentiments. A ells no se’ls ha convençut de defensar les aberracions, se’ls ha reforçat la imatge de la pobra noia jove embarassada per una violació i del pobre homosexual apallissat. I ells es posen del costat de la víctima.

Els arguments són abstractes i es fonamenten en conceptes com «llibertat», «vida», «persona», etc. La persona mitjana ha absorbit aquests conceptes a partir de l’esquerra o del liberalisme, en el millor dels casos, que controla l’educació i les universitats. Per tant, acabem havent d’argumentar la nostra definició d’aquests conceptes per poder atacar el problema de debò. Ells tenen una línia de defensa amb dues trinxeres.

La persona mitjana s’avorreix i desconnecta davant aquest debat teòric. Hem de ser més ràpids. Hem de fer un canvi: hem de centrar-nos en demostrar per què tothom serà més feliç, especialment els més vulnerables, si es fa el que proposem. És important projectar la imatge amb vocabulari més poètic que teòric, per transmetre una història. Hem d’explicar la història de la mare que no va avortar i avui juga amb el seu nen que es va fent gran. Hem de fer que s’imaginin a l’homosexual que va viure la vida gay, i que ara ho ha deixat i viu feliç en Crist. Cal que s’entengui la empatia que tenim cap a tothom, i cal que tothom vegi que fer el que és moralment correcte no els farà menys feliços, sinó més.

Jo sé el que és no tenir una brúixola moral clara. Saps que existeixen el Bé i el Mal però no tens uns criteris clars, i, al final, acabes fent el que et ve més de gust. Cerques el plaer immediat. I moltes coses les fas sospitant que no les hauries de fer, però creus que la alternativa és patir molt. Fer el bé ens pot fer patir, i lloat sigui Déu de ser dignes de patir per Ell! Però també genera una alegria especial, que no esborra els moments d’angoixa, però que és molt més que el plaer que dóna el pecat.

Ens pot ajudar molt a posar-nos en la pell d'aquell amb qui parlem pregar per ells. Mirar-los amb amor, entristir-nos pels seus pecats, exactament com fa Jesucrist. Lluny de nosaltres qualsevol voluntat d'inflar-nos perquè ens hem acollit al perdó de Crist i ells no (potser només de moment). Prenem l'exemple de Nostre Senyor, el qual baixà a ensenyar-nos com un Mestre, enlloc de venir amb foc a destruïr aquesta terra. I tu, t'infles? Tu que ets pols i et dirigies a l'infern, exactament com els que ara menysprees? Hem de ser com un germà que els corregeix, hem de desviure'ns per la seva conversió. Hem d'aguantar insults amb paciència i amor, com els apòstols, que eren tractats "com la femta del món" (1Co 4:13-15) i perseveraven en la conversió dels pecadors. Hem sigut enviats com a profetes no per guanyar debats, per fer arguments llògics, sinó que argumentem per assolir la conversió dels cors, i els que ens escolten arribin a la felicitat perpètua que és viure en Déu. Hem sigut enviats també com a sacerdots, per pregar i oferir penitències per ells. Perquè Déu mateix encarnat es va calçar unes sandàlies i va dejunar 40 dies al desert per nosaltres, i es va calçar unes sandàlies i va recórrer Judea personalment per portar l'Evangeli.

En resum: posar el focus en la felicitat, tant de la persona que ens escolta, com la de tota la resta, que és el tema que més interessa a tothom. I centrar-nos en pintar una imatge de com es pot ser més feliç complint la llei de Déu. I viure la fe. Si no et conformes a Crist, com esperes que algú es converteixi a Crist?