Vieko | Mentalitat de monjo medieval

Versió en castellà. El següent intercanvi de correu electrònic es va donar entre un jove convers de família no creient i una Obra Missionera. Escriu el jove: Apreciats germans en Crist, He rebut la seva revista anual sobre llibertat religiosa, amb una musulmana, una hindú i un jueu a la portada. S’hi parla de «llibertat religiosa» sense especificar de quina religió. Ja sabran que avui dia es tendeix a defensar que totes les religions són igual de vàlides i totes tindrien «dret» a ser practicades. Però això no és així, ja que les religions falses condueixen al rebuig de Crist, i un rebuig conscient de Crist vol dir condemna eterna (Mc 16,16). Podem tolerar religions falses, perquè de vegades l’alternativa és un mal pitjor. La ignorància religiosa a Occident és enorme. Com a catòlics, hem de procurar no portar la gent a l’error ni per casualitat. En veure aquesta portada, ni jo ni cap dels meus amics voldríem col·laborar amb vostès. Els catòlics perquè volen que es sigui clar, i que no e...

Versión en catalán. El siguiente intercambio de correo electrónico se dio entre un joven converso de familia no creyente y una Obra Misionera. Escribe el joven: Apreciados hermanos en Cristo, He recibido su revista anual sobre libertad religiosa, con una musulmana, una hindú y un judío en la portada. Se habla de "libertad religiosa" sin especificar de qué religión. Ya sabrán que hoy día se tiende a defender que todas las religiones son igual de válidas y todas tendrían "derecho" a ser practicadas. Pero eso no es así, puesto que las religiones falsas conducen al rechazo a Cristo, y un rechazo a Cristo consciente quiere decir condenación eterna (Mc 16:16). Podemos tolerar religiones falsas, pues a veces la alternativa es un mal peor. La ignorancia religiosa en Occidente es enorme. Como católicos, hemos de procurar no llevar a la gente al error ni por casualidad.  Al ver esta portada, ni yo ni ninguno de mis amigos querríamos colaborar con ustedes. Los católicos porque...

Versió en català No pocos jóvenes viven su entrada en el seminario con resignación. Temen vivir y formarse en una liturgia empobrecida, que pone a los hombres en el centro en lugar de a Dios. Que se les apague el celo apostólico, enseñándoles a quedar bien y no a buscar la salvación de las almas. Que no se les enseñará a autores como Santo Tomás, pero sí alguna herejía de boca de profesores a los que nadie se atreve a despedir. Más aún, se resignan a prometer obediencia a una jerarquía diocesana que ha abusado de su poder para castigar a buenos sacerdotes que cuidan la liturgia y enseñan la sana doctrina sin silenciar verdades incómodas. Tenemos la obligación de ser prudentes. No soy yo, sino ellos mismos quienes se dan cuenta de esto. Que cada uno juzgue con justo juicio (Jn 7,24) el seminario al que confía su formación: su liturgia, sus maestros espirituales y su formación académica. De estas tres, la menos importante es la formación académica. La más importante es la liturgia, «fuen...

Versión en castellano No pocs joves viuen la seva entrada al seminari amb resignació. Temen viure i formar-se en una litúrgia empobrida, que posa als homes al centre enlloc de Déu. Que se’ls apagui el zel apostòlic, ensenyant-los a quedar bé i no a buscar la salut de les ànimes. Que no se’ls ensenyarà a autors com Sant Tomàs, però si alguna heretgia de boca de professors que ningú s’atreveix a despatxar. Més encara, es resignen a prometre obediència a una jerarquia diocesana que ha abusat del seu poder per castigar a bons sacerdots que cuiden la litúrgia i ensenyen la sana doctrina sense silenciar veritats incòmodes. Tenim la obligació de ser prudents No sóc jo, sinó ells mateixos que se n’adonen d’això. Que cadascú jutgi segons un judici just (Jn 7:24) el seminari a qui confia la seva formació: la seva litúrgia, mestres espirituals i formació acadèmica. D’aquestes tres, la menys important és la formació acadèmica. La més important és la litúrgia, «[F]ont i cima de la vida cristiana...