La correcció fraterna d'un convers a una obra missionera

Versió en castellà.
El següent intercanvi de correu electrònic es va donar entre un jove convers de família no creient i una Obra Missionera. Escriu el jove:

Apreciats germans en Crist,

He rebut la seva revista anual sobre llibertat religiosa, amb una musulmana, una hindú i un jueu a la portada. S’hi parla de «llibertat religiosa» sense especificar de quina religió. Ja sabran que avui dia es tendeix a defensar que totes les religions són igual de vàlides i totes tindrien «dret» a ser practicades. Però això no és així, ja que les religions falses condueixen al rebuig de Crist, i un rebuig conscient de Crist vol dir condemna eterna (Mc 16,16). Podem tolerar religions falses, perquè de vegades l’alternativa és un mal pitjor. La ignorància religiosa a Occident és enorme. Com a catòlics, hem de procurar no portar la gent a l’error ni per casualitat. En veure aquesta portada, ni jo ni cap dels meus amics voldríem col·laborar amb vostès. Els catòlics perquè volen que es sigui clar, i que no es posi al mateix nivell (simbòlicament) l’error amb la veritat. I els meus amics no creients mai col·laboraran amb res que sigui de l’Església.

Potser hi ha una explicació lògica a tot això. Si us plau, expliquin-me-la.

Una salutació en Nostre Senyor Jesucrist!

Respon l’Obra Missionera:

Estimat X,

Des d’aquesta fundació entenem que defensar el dret a la llibertat religiosa és el que legitima els cristians a ser escoltats i defensats en el context global, ja que és sota el paraigua de l’article 18 de la Declaració dels Drets Humans on es pot trobar suport en aquest sentit. A més, defensar aquest dret és el que també ens legitima a demanar el principi de reciprocitat (demanar als estrangers d’altres religions que viuen a Espanya que també defensin la nostra llibertat de creure com a cristians als seus països d’origen), com han comentat Mons. Argüello o Mons. Munilla recentment.

Des d’aquest prisma hem enfocat la nostra campanya en defensa de la llibertat religiosa, entenent que és un dret intrínsec de tota persona sense pretendre igualar la nostra religió a altres creences, ja que, òbviament, no ho són per a nosaltres ni per a ningú que professi la nostra fe.

En qualsevol cas, demanem disculpes si no hem sabut transmetre clarament el fonament de la nostra campanya i el valor que per a nosaltres té la defensa d’aquest dret fonamental tan intrínsecament lligat al dret a la llibertat de consciència i de pensament. Sentim haver ferit la seva sensibilitat i la seva opinió és motiu de reflexió per a nosaltres.

Moltes gràcies i que Déu el beneeixi.

Parla el jove:

Hola,

Primer, gràcies per la seva resposta tan amable.

Jo, que no sóc instruït en el tema, diria que el que legitima la creença cristiana és que és veritat. Per això tenim dret a ser catòlics, i per això negar Crist no és un dret, sinó un mal tolerat. Això apareix a Quanta cura de Pius IX, i crec que fins i tot abans. Un bisbe pot equivocar-se, contradient la raó o els Papes.

Vostès són una organització que sosté les missions; entenc que no negocien amb els infidels, com sí que faria un diplomàtic o un polític. En tot cas, la revista no està dirigida a infidels sinó a catòlics. No té sentit que per recaptar fons parlin de llibertat religiosa i no d’evangelització.

Però per aquesta paraula se’ns diria fanàtics. En el meu humil apostolat quotidià, quina lluita és no confondre la caritat amb caure bé a tothom! Els apòstols eren tractats com l’«escombraria del món», per amor a aquest mateix món. Estimar tant aquest món com per donar-li la medicina que fa mal perquè cura.

Si els infidels ens respecten però no es converteixen, moriran! Jo els ho dic obertament: «A tu t’estimo i et respecto, però les teves creences no les respecto, perquè et fan mal i t’equivoques».

L’Església a Espanya està desapareixent; val la pena plantejar-se si aquesta és la manera de fer les coses. Jo era un sense Déu, i moltíssims que em podrien haver predicat no ho van fer. I no em va evangelitzar cap home. Centenars de milers de sense Déu que necessiten que cridem des dels terrats. Tot el que faci olor del tuf impiu i liberal de l’ONU no servirà. Quants joves s’han allunyat de l’Església perquè hi han sentit predicar tot menys Nostre Senyor Jesucrist?

Com a germans en el Cos de Nostre Senyor Jesucrist estem cridats a la mateixa passió que Ell va patir. Els infidels van insultar Nostre Senyor, pensant que el debilitaven, però li cedien la victòria. Els apòstols no tenien estratègies ni esperaven respecte, sinó que s’alegraven en la Corona d’Espines.

Només sóc un desconegut, però sóc el vostre germà en Jesucrist, i us demano que mediteu això. Crec que us equivoqueu, i us perdeu el millor de la vida, que és la Creu!

I s’acomiada l’Obra Missionera:

Bon dia, X,

Moltes gràcies per la seva atenta opinió.

Traslladaré les seves observacions als departaments corresponents i a la direcció.

Que Déu el beneeixi i que tingui una bona setmana.

Molts van veure la portada d’aquella revista, profundament errònia, i es van enfadar. Potser alguns van deixar de donar-los diners. Però no es van moure a la bona obra de corregir qui s’equivoca. Tant de bo no fóssim tan avars amb el nostre temps i els nostres esforços. Sempre ocupats amb les nostres obligacions, estudiant o treballant per guanyar-nos el pa. Però no sabem aprofitar les oportunitats de fer el bé als altres, guanyant mèrits de glòria per al Cel. Encara que no ens escoltin, la bona obra ja està feta! Semblem tontos. «Els fills d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.» (Lc 16,8).