Salta al contingut principal

Avortament: primera causa de mort

 De les 90.000 defuncions a Catalunya, 22.000 van ser avortaments. La primera causa de mort, per sobre dels tumors i les malalties cardiovasculars. Un 28% de la generació Z ha mort a mans de la seva pròpia mare, abans de veure la llum del dia.

És el segon crim més gran de la nostra civilització, després de l'apostasia, i la enorme majoria de la gent ens hem tacat les mans de sang en algun moment, disculpant o minimitzant aquest crim, imaginant-lo com una cosa petita, una excepció, quan en realitat és la primera causa de mort. Molts encara pensen que val més la pena arrencar-li el cap a un fetus amb unes pinces que deixar que creixi en una llar amb dificultats econòmiques, o, més encara, que arruïnar la «vida perfecta» de la seva mare, que creu que té altres plans millors que cuidar el seu fill.
Una noia agradable i jove, estudiant d’alguna carrera, que somia amb ser arquitecte, o metge. Però que per ser arquitecte o metge, amb més o menys consciència, ha fet un pacte amb el dimoni, i el preu és la vida del seu fill. La han educat per pensar que el sexe i l’embaràs són dos móns diferents, i que el més important a la seva vida serà la seva carrera professional. Però és ella la que ha anat a la clínica i ha entregat el seu propi fill a la mort.
Jo sé què és el Mal perquè l’he fet. Jo no era cap dimoni, ni tampoc ho són les mares que avorten. Només buscava la meva comoditat, el meu benefici, per sobre dels altres. L’avortament és un acte horrible, per molt que el faci una noieta insegura que es deixa enganyar per tothom. Si aquesta noieta sabés la felicitat que pot portar un fill, i com el buscarà, d’aquí cinc o deu anys.
L’avortament desenmascara la nostra civilització, aparentment tant lliure i preocupada pels pobres. Escarbant, trobem una mentalitat còmoda, voler una vida sense sacrificis i on cadascú fa sempre el que li dóna la gana. «El pecat és vendre’t a tu mateix a canvi de fer la teva pròpia voluntat» (Mn. Josep Maria Serra). Als dèbils se’ls ignora, se’ls descarta o abandona. Un fetus amb el cap i les extremitats arrencades. Això és el que penso de la vostra llibertat.
I el més sorprenent és que els autors són les pròpies mares. Sorprenent perquè una dona està feta per ser mare, com un home està fet per ser pare. No se’ns recordarà per les nostres hores a la oficina, sinó pels gestos d’amor al si de la família, pel sacrifici en educar bé als nens. Se’ns recordarà per l’amor.
Aquesta civilització viu en un món fosc on la felicitat és un pou infinit que volen omplir amb engrunes de plaer físic, prestigi social, fer la pròpia voluntat. Vida de trista i buida, una tortura. En canvi, la meva Mare i Senyora, la Santíssima Verge Maria, una simple mare, va ser la persona més important que mai ha existit, després de Déu, i els àngels la veneren com a Reina de Cel i Terra. Va oblidar les seves necessitats i es va dedicar, simplement, a estimar Déu i estimar als altres. Per això horroritza però no sorprèn que aquesta civilització no deixi espai per la maternitat, com si fos una vocació secundària i subordinada a la carrera professional, fins i tot opcional! Es veu clar que l’avortament és conseqüència de mensyprear la maternitat i l’amor sacrificial, i sobrevalorar el mercat laboral com a manera de satisfer els propis desitjos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vocacions exiliades

Versión en castellano No pocs joves viuen la seva entrada al seminari amb resignació. Temen viure i formar-se en una litúrgia empobrida, que posa als homes al centre enlloc de Déu. Que se’ls apagui el zel apostòlic, ensenyant-los a quedar bé i no a buscar la salut de les ànimes. Que no se’ls ensenyarà a autors com Sant Tomàs, però si alguna heretgia de boca de professors que ningú s’atreveix a despatxar. Més encara, es resignen a prometre obediència a una jerarquia diocesana que ha abusat del seu poder per castigar a bons sacerdots que cuiden la litúrgia i ensenyen la sana doctrina sense silenciar veritats incòmodes. Tenim la obligació de ser prudents No sóc jo, sinó ells mateixos que se n’adonen d’això. Que cadascú jutgi segons un judici just (Jn 7:24) el seminari a qui confia la seva formació: la seva litúrgia, mestres espirituals i formació acadèmica. D’aquestes tres, la menys important és la formació acadèmica. La més important és la litúrgia, «[F]ont i cima de la vida cristiana...

Vocaciones exiliadas

Versió en català No pocos jóvenes viven su entrada en el seminario con resignación. Temen vivir y formarse en una liturgia empobrecida, que pone a los hombres en el centro en lugar de a Dios. Que se les apague el celo apostólico, enseñándoles a quedar bien y no a buscar la salvación de las almas. Que no se les enseñará a autores como Santo Tomás, pero sí alguna herejía de boca de profesores a los que nadie se atreve a despedir. Más aún, se resignan a prometer obediencia a una jerarquía diocesana que ha abusado de su poder para castigar a buenos sacerdotes que cuidan la liturgia y enseñan la sana doctrina sin silenciar verdades incómodas. Tenemos la obligación de ser prudentes. No soy yo, sino ellos mismos quienes se dan cuenta de esto. Que cada uno juzgue con justo juicio (Jn 7,24) el seminario al que confía su formación: su liturgia, sus maestros espirituales y su formación académica. De estas tres, la menos importante es la formación académica. La más importante es la liturgia, «fuen...

La correcció fraterna d'un convers a una obra missionera

Versió en castellà. El següent intercanvi de correu electrònic es va donar entre un jove convers de família no creient i una Obra Missionera. Escriu el jove: Apreciats germans en Crist, He rebut la seva revista anual sobre llibertat religiosa, amb una musulmana, una hindú i un jueu a la portada. S’hi parla de «llibertat religiosa» sense especificar de quina religió. Ja sabran que avui dia es tendeix a defensar que totes les religions són igual de vàlides i totes tindrien «dret» a ser practicades. Però això no és així, ja que les religions falses condueixen al rebuig de Crist, i un rebuig conscient de Crist vol dir condemna eterna (Mc 16,16). Podem tolerar religions falses, perquè de vegades l’alternativa és un mal pitjor. La ignorància religiosa a Occident és enorme. Com a catòlics, hem de procurar no portar la gent a l’error ni per casualitat. En veure aquesta portada, ni jo ni cap dels meus amics voldríem col·laborar amb vostès. Els catòlics perquè volen que es sigui clar, i que no e...