De les 90.000 defuncions a Catalunya, 22.000 van ser avortaments. La primera causa de mort, per sobre dels tumors i les malalties cardiovasculars. Un 28% de la generació Z ha mort a mans de la seva pròpia mare, abans de veure la llum del dia.
És el segon crim més gran de la
nostra civilització, després de l'apostasia, i la enorme majoria de la gent ens hem tacat
les mans de sang en algun moment, disculpant o minimitzant aquest
crim, imaginant-lo com una cosa petita, una excepció, quan en
realitat és la primera causa de mort. Molts encara pensen que val
més la pena arrencar-li el cap a un fetus amb unes pinces que deixar
que creixi en una llar amb dificultats econòmiques, o, més encara,
que arruïnar la «vida perfecta» de la seva mare, que creu que té
altres plans millors que cuidar el seu fill.
Una noia agradable
i jove, estudiant d’alguna carrera, que somia amb ser arquitecte, o
metge. Però que per ser arquitecte o metge, amb més o menys
consciència, ha fet un pacte amb el dimoni, i el preu és la vida
del seu fill. La han educat per pensar que el sexe i l’embaràs són
dos móns diferents, i que el més important a la seva vida serà la
seva carrera professional. Però és ella la que ha anat a la clínica
i ha entregat el seu propi fill a la mort.
Jo sé què és el
Mal perquè l’he fet. Jo no era cap dimoni, ni tampoc ho són les
mares que avorten. Només buscava la meva comoditat, el meu benefici,
per sobre dels altres. L’avortament és un acte horrible, per molt
que el faci una noieta insegura que es deixa enganyar per tothom. Si
aquesta noieta sabés la felicitat que pot portar un fill, i com el
buscarà, d’aquí cinc o deu anys.
L’avortament
desenmascara la nostra civilització, aparentment tant lliure i
preocupada pels pobres. Escarbant, trobem una mentalitat còmoda,
voler una vida sense sacrificis i on cadascú fa sempre el que li
dóna la gana. «El pecat és vendre’t a tu mateix a canvi de fer
la teva pròpia voluntat» (Mn. Josep Maria Serra). Als dèbils se’ls
ignora, se’ls descarta o abandona. Un fetus amb el cap i les
extremitats arrencades. Això és el que penso de la vostra
llibertat.
I el més sorprenent és que els autors són les
pròpies mares. Sorprenent perquè una dona està feta per ser mare,
com un home està fet per ser pare. No se’ns recordarà per les
nostres hores a la oficina, sinó pels gestos d’amor al si de la
família, pel sacrifici en educar bé als nens. Se’ns recordarà
per l’amor.
Aquesta civilització viu en un món fosc on la
felicitat és un pou infinit que volen omplir amb engrunes de plaer
físic, prestigi social, fer la pròpia voluntat. Vida de trista i
buida, una tortura. En canvi, la meva Mare i Senyora, la Santíssima
Verge Maria, una simple mare, va ser la persona més important que
mai ha existit, després de Déu, i els àngels la veneren com a
Reina de Cel i Terra. Va oblidar les seves necessitats i es va
dedicar, simplement, a estimar Déu i estimar als altres. Per això
horroritza però no sorprèn que aquesta civilització no deixi espai
per la maternitat, com si fos una vocació secundària i subordinada
a la carrera professional, fins i tot opcional! Es veu clar que
l’avortament és conseqüència de mensyprear la maternitat i
l’amor sacrificial, i sobrevalorar el mercat laboral com a manera
de satisfer els propis desitjos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada