Salta al contingut principal

Entrades

La madre es la maestra ideal

  Original en catalán Ningún niño debería ir a la escuela para aprender lo que puede enseñarle su propia madre (homeschooling, educación en casa). La madre de un niño es la persona que tiene más interés en educarlo. Los ejemplos de madres sin instinto maternal nos chocan precisamente porque confirman la norma: que las madres aman a sus hijos. Por eso los alimentan y los envían a una buena escuela, como antes los educaban ellas mismas. Y yo no me avergüenzo de mis abuelas ni de las mujeres que todavía lo hacen. Todos podemos recordar alguna mala experiencia con la escuela. Los profesores a menudo se ocupaban más de impartir matemáticas o lengua que de cuidar la educación en virtudes: castigar a los niños que pegan, mienten, etc., hacerles entender bien qué han hecho mal y animarlos a ser buenos. Resultado: tenemos una sociedad con gente que posee muchos conocimientos, pero no tiene un sentido muy claro del bien y del mal. Tampoco era la escuela un lugar de pensamiento crítico; el pr...

Persuadir a los progres

Original en catalán Los católicos llevamos décadas argumentando contra el aborto, la homosexualidad, etc., y no hemos hecho más que perder. Creo que parte del problema es nuestra estrategia comunicativa. Crecí en una familia que defiende todas esas aberraciones, y me imaginaba el bando en el que ahora estoy como un grupo sin empatía hacia las mujeres con embarazos no deseados, los homosexuales, etc. Y pensaba que su solución del problema no haría que ninguno de esos grupos fuera feliz. A menudo tratamos estos temas argumentando para demostrar que el aborto es inmoral, que la homosexualidad es inmoral, etc. Y lo son, incluso desde un punto de vista no religioso, desde la razón. Pero la izquierda no cree en una moral derivada de la razón, sino en una moral derivada de los sentimientos. No se les ha convencido de defender las aberraciones; se les ha reforzado la imagen de la pobre chica joven embarazada por una violación y del pobre homosexual golpeado. Y ellos se ponen del lado de la víc...

La mare és la mestra ideal

  Cap nen hauria d’anar a escola per aprendre el que li pot ensenyar la seva pròpia mare ( homeschooling, educació a casa). La mare d’un infant és la persona que té més interès en educar el nen. Els exemples de mares sense instint maternal ens xoquen precisament perquè confirmen la norma: que les mares estimen els seus fills. Per això els alimenten i els envien a una bona escola, com abans els educaven elles mateixes. I jo no m’avergonyeixo de les meves àvies i de les dones que encara ho fan. Tots podem recordar alguna mala experiència amb l’escola. Els professors sovint s’ocupaven més d’impartir matemàtiques o llengua, que no de cuidar la educació en virtuts: castigar els nens que peguen, menteixen, etc., fer-los entendre bé què han fet malament, i animar-los a ser bons. Resultat: tenim una societat amb gent que té molts coneixements, però no té un sentit del bé i del mal molt clar. Tampoc era l’escola un lloc de pensament crític, el professor no podia dialogar gaire amb 20-30...

Persuadir els progres

Traducció al castellà Els catòlics portem dècades argumentant contra l’avortament, homosexualitat, etc. i no hem fet més que perdre. Crec que part del problema és la nostra estratègia comunicativa. Jo vaig créixer a una família que defensa totes aquestes aberracions, i m’imaginava el bàndol on ara estic com un grup amb zero empatia cap a les dones amb embarassos no desitjats, els homosexuals, etc. I que la seva solució del problema no faria que cap d’aquests grups fos feliç. Sovint tractem aquests temes argumentant per demostrar que l’avortament és immoral, la homosexualitat és immoral, etc. I ho són, fins i tot des d’un punt de vista no religiós, des de la raó. Però la esquerra no creu en una moral derivada de la raó, sinó en una moral derivada dels sentiments. A ells no se’ls ha convençut de defensar les aberracions, se’ls ha reforçat la imatge de la pobra noia jove embarassada per una violació i del pobre homosexual apallissat. I ells es posen del costat de la víctima. Els argumen...

Yo soy Jewels Green

Clic aquí para leerlo en catalán. ¿Qué es el aborto desde dentro? Esta es la historia de Jewels Green, una ex-trabajadora abortista. T enía 17 años y me drogaba. Dejé el instituto cuando supe que estaba embarazada por primera vez. Todos a mi alrededor querían que abortara… excepto yo. Yo ya me consideraba una nueva madre. Dejé de consumir drogas, saqué un libro de la biblioteca titulado  Menores de 18 y embarazadas , y llamé a la oficina local de asistencia para acceder a Medicaid (Nota del Trad.: La Seguridad Social americana) . Programé mi primera revisión prenatal. Sin embargo, la presión en las semanas siguientes era constante. Me sentía sola y abandonada. En mi primera cita para abortar, salí corriendo de la clínica cuando llegó el momento de desvestirme. Pero dos días después volví y aborté. Casi me mata. No el procedimiento quirúrgico, sino las secuelas psicológicas. Unas semanas después del aborto, consumida por una culpa incurable, intenté suicidarme. Sobreviví a mi int...

Jo sóc la Jewels Green

Clic aquí per llegir-lo en castellà. Què és l’avortament des de dins? Aquesta és la història de Jewels Green, una ex-treballadora avortista. Tenia 17 anys i consumia drogues. Vaig deixar l'institut quan vaig saber que estava embarassada per primera vegada. Tothom al meu voltant volia que avortés... menys jo. Jo ja em veia com una nova mare. Vaig deixar les drogues, vaig agafar un llibre de la biblioteca titulat « Menor d’edat i embarassada» , i vaig trucar a l'oficina d'assistència local per accedir a Medicaid ( Nota del trad.: la «Seguretat Social» americana) . Vaig demanar la meva primera revisió prenatal. Però durant les setmanes següents  la pressió  era constant. Em sentia sola i abandonada. A la meva primera cita per fer-me un avortament, vaig sortir corrents de la clínica quan va arribar el moment de desvestir-me. Però dos dies després hi vaig tornar i vaig avortar. Gairebé em va matar. No pas el procediment quirúrgic, sinó les conseqüències psicològiques. Unes se...